Si em punxen no em troben sang!!! 30.000 mil persones a l’abast del que jo penjo per Internet. I això que la persona que feia la xerrada ha suposat que només tenia tres amigues: 3 x 100 x 100 igual a 30.000. Pos si poso los 20 que jo tinc, me’n surten 200.000 i això que no conto a... ni a.... mare meva!!!. I lo de tirar fotos…. Com al meu pare li diguen que pot arribar a pagar 5.000 euros per penjar al facebook aquella foto que vaig fer amb el mòbil a Pere quan aixecava la roda de la bici a la Pèrgola... me pren el mòbil i ja l’he vist prou. Perquè... és clar, ell segur que pensa que els necessita per a una altra cosa. I damunt, el GPS que dóna informació d’on estic o estan els amics de la foto i a quina hora. Això és controlar algú a totes totes (pensant-ho bé pot ser això tampoc ho hauria de saber el meu pare). Lo de la càmera ja ha estat de pànic. Jo, que em passejo per l’habitació tan tranquil•la durant dos hores fins que m’acabo de vestir: Que si em poso el vestit verd. No. Me’l trec. La samarreta vermella, no fa conjunt amb la faldilla; me la trec. Per cert, això de josefafernàndez6b com a contrasenya ho he de canviar, realment no protegeix gaire. És millor lo de la frase i, a més, pots fer moltes combinacions.
Què interessant la xerrada! Ai! Com saben quin és el nostre punt dèbil. No han hagut de cridar l’atenció a ningú. Érem tot orelles.
A l’escola ens ensenyen moltes coses i ens proporcionen eines que ens enriqueixen i ens ajuden a ser capaços de desenvolupar-nos com a persones i a contribuir a crear una societat millor. Com funciona internet ens hem adonat que volia dir moltes més coses de les que ens pensàvem. Vol dir també que hem de ser capaços de valorar i actuar perquè no deixi de ser un instrument al nostre servei esdevenint una eina que, en mans d’un altre, enemic o desconegut, ens pugui fer molt de mal. Internet, sí; però com duia per títol la xerrada: Internet segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada